Benvinguts a Cartes al Pescador. Us preguntareu què és. Bé, doncs les
Cartes al Pescador és una manera de que pugueu escriure aquí les vostres
històries d’amor, o simplement les històries que vulgueu! De les quals aniré
traient informació per a la meva futura obra de teatre. Vaig pensar que volia
escriure una obra d'històries, majoritàriament d’amor, que podria construir a
partir de cartes reals, per situar-les davant de l’estàtua emblemàtica del Pescador de Calafell. No tenen per què
haver passat allà evidentment! La qüestió és que pugueu enviar les vostres
històries còmiques, tràgiques, boniques, impossibles, fantasies, desitjos,
curioses… de forma totalment anònima. I d’aquí aniré agafant l'essència de
cada història per anar-ne creant de noves. No sortiria una carta sencera,
però si la seva essència i la barreja d’aquestes.
Pot ser molt bonic i molt interessant i us ho agraeixo profundament.
ATENCIÓ: Per enviar les vostres històries ho podeu fer escrivint-ho com a
comentari aquí al blog. Ja us he dit que les cartes són totalment anònimes, jo
no vull saber qui les envia. Però si no dieu el contrari en el vostre
comentari, la carta es publicarà anònimament al blog! Si el que voleu és enviar
la vostra història i que aquesta NO es publiqui de cap manera, ho heu
d’especificar en la vostra carta. Tots els comentaris passen per un filtre, el
meu, i jo decideixo si es publiquen o no!! Així que si vosaltres voleu enviar-me
la vostra història però no voleu que es publiqui, especifiqueu-ho si us plau!
Que us sembla? Divertit oi? Pot ser la oportunitat per explicar aquelles
coses que teniu ganes d’explicar!! I podeu seguir les històries que la gent
publiqui!! Pot ser una experiència bonica i curiosa!
Moltes gràcies per col·laborar!!
Eva
Quan he llegit la idea m'ha semblat genial, però alhora m'he deprimit perquè en el darrer temps, les històries d'amor que puc explicar només ballen pel meu cap. Crec que m'estic convertint en un ésser de pensaments i poques vivències, per por al fracàs i alhora per la manca d'interès d'aquells que m'agradaria que s'adonessin de la meva existència. Sovint somio, somio que visc una d'aquestes històries d'amor de peli hollywoodiense, però no... tot queda en les hores de somni, entre el meu coixí i jo. A més, em fa molta vergonya admetre que algú crida el meu interès, perquè mai n'acabo d'estar segura i a la mínima que crec que algú em pot interessar començo a buscar els defectes perquè sé que ell no es fixaria mai en mi.
ResponEliminaA vegades penso que sóc un ésser invisible, que s'alimenta de la literatura, el cinema i de les històries boniques dels demés.
Sóc una romàntica, i potser aquest és el meu problema. No busco el príncep blau, però si algú que no m'avorreixi mai, em faci sentir viva i em faci perdre la por a ser oblidada o segon plat.
Pot considerar-se això una història d'amor? Ho dubto... però volieu històries i em venia de gust participar en la iniciativa.. qui sap si d'aquí a que feu l'obra us puc explicar quelcom més interessant (ja m'agradaria).
Espero que les històries que us arribin siguin més interessants que les meves xD